Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, ha fet un balanç del “treball desenvolupat durant la legislatura” en la Vicepresidència, i ha destacat el “progressiu increment pressupostari” d’aquests últims quatre anys destinat a impulsar l’habitatge, i que “el dret a l’habitatge s’ha situat entre les prioritats del Govern Valencià”.

Héctor Illueca ha recordat la crisi de 2007 i 2008, “de la qual es va tardar a eixir a causa dels governs d’aquell moment, que van aplicar receptes que s’han demostrat equivocades, febles i ineficaces per a millorar la vida de la gent humil”. Per contra, ha assenyalat, “el Govern del Botànic ha demostrat que les coses es podien fer d’una altra manera, que les doloroses conseqüències de l’austeritat i l’infrafinançament revertien mitjançant la consolidació de drets socials per a totes i tots els valencians”.

“Un canvi de perspectiva que s’ha fet amb esforç i professionalitat”, en el qual “hem passat de la inexistència a la centralitat en pocs anys”, ha remarcat el vicepresident. “Tot això a través d’eines institucionals i dissenyant polítiques que protegeixen el dret a l’habitatge”.

En aquest sentit, ha recordat que el camí “va començar amb moltes ganes, però recursos limitats” per a tot el treball que calia fer. Dels 188 milions d’euros amb els quals va començar la marxa la Vicepresidència Segona, en 2021 van passar a 207 milions. Tan sols un any després ja n’eren 357 i en els pressupostos d’enguany es gestionen 402 milions.

“L’increment pressupostari ha estat a l’altura de les circumstàncies viscudes aquests anys”, ha assegurat Illueca. Entre les quals estan la pandèmia i la guerra en sòl europeu, la qual cosa ha provocat “terratrémols financers que, evidentment, han tingut rèpliques en l’àmbit immobiliari”.

En aquest sentit, ha agraït el treball que han dut a terme el secretari autonòmic d’Habitatge, Alejandro Aguilar, i les directores generals d’Habitatge i d’Emergència Residencial, Elena Azcárraga i Pura Peris, respectivament. “La seua tasca al capdavant dels respectius departaments ha permés arrelar una sèrie de polítiques d’habitatge essencials”.

És el cas de l’exercici dels drets d’adquisició preferent per tanteig i retracte per a l’ampliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana. Una llei pionera que, amb una inversió de 46 milions, ha permés adquirir 818 habitatges. En general, en aquesta legislatura s’han adquirit uns 1.300 habitatges, invertint quasi 80 milions, un 63 % dels quals corresponen a tanteig i retracte.

Rehabilitació del parc públic

Un altre dels puntals d’aquests últims quatre anys ha sigut “donar una nova vida al nostre parc públic d’habitatge”. Per a fer-ho, s’han invertit més de 42 milions per a rehabilitar 1.537 habitatges, 237 més estan en procés de rehabilitació i 325 s’estan valorant per a iniciar aquest procés.

Cal sumar-hi 142 milions d’inversió per a rehabilitar barris de 23 municipis i 15 milions més en la regeneració d’entorns urbans del parc públic. “La rehabilitació del parc públic ha demostrat ser un mecanisme clau per a fomentar una política d’habitatge digna, accessible i justa amb totes les persones”, ha remarcat Héctor Illueca.

Polítiques que “necessiten desplegar-se territorialment i arrelar en les poblacions de manera pròxima i accessible per al ciutadà”. Per això s’han obert 22 oficines de la Xarxa Xaloc amb un servei integral de gestió, informació i assessorament en matèria d’habitatge, rehabilitació d’edificis i regeneració urbana, ha explicat Illueca.

Un altre dels punts destacats de la intervenció del vicepresident ha sigut el decret del Consell per a mobilitzar els habitatges buits a través de mesures de foment per a incentivar que les persones propietàries oferisquen lloguers a preus assequibles. “En poc més d’un any hem aconseguit fer aflorar 800 habitatges buits que ara es poden adherir a incentius si els posen a la disposició de la gent, però també afrontar sancions si incompleixen la seua funció social”.

La promoció pública per a lloguer assequible ha sigut un altre dels pilars de la legislatura. “Un exemple clar és el del projecte Habita La Torre”, que suposarà 184 habitatges nous, un 40 % dels quals serà destinat a joves, ha detallat.

El vicepresident ha insistit en la dificultat que té aquest col·lectiu per a accedir a un habitatge digne “a causa de la precarietat i els preus de lloguer desorbitats”, però també ha destacat els “esforços realitzats” per a canviar aquesta situació a través de mesures com ara l’ampliació del Bo Lloguer Jove en 30 milions extra, que se sumen als 22,8 milions ja previstos. Altres ajudes que ha destacat són la de lloguer en les diverses modalitats, que suma 158 milions d’euros al llarg de la legislatura i ha ajudat 67.928 persones.

Una altra de les línies més valorades de la Conselleria ha sigut la creació de la Unitat d’Ajuda davant de Desnonaments. Des que es va crear el novembre de 2020, ha realitzat actuacions de caràcter individual dirigides a unitats de convivència concretes, així com actuacions col·lectives que han afectat una pluralitat d’unitats en un mateix acte de desnonament amb un total de 2.402 atencions i 21.618 actuacions.

“Xifres que per si mateix demostren la dedicació a la protecció d’un dels drets més fonamentals”, que es continuarà desenvolupant per a ser més eficaç a través d’un decret llei, pel qual s’adopten mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat i emergència residencial a la Comunitat Valenciana.

Arquitectura Bioclimàtica i Sostenibilitat

Pel que fa a la Secretaria Autonòmica d’Arquitectura Bioclimàtica i Sostenibilitat Energètica, liderada per Laura Soto, junt amb els directors generals Alberto Rubio, David Calvo i la seua predecessora, Nuria Matarredona, Héctor Illueca ha destacat el treball que s’ha fet amb “la sostenibilitat com a principi rector de les polítiques del futur, sense renunciar a la resiliència, la qualitat en l’edificació i la dignificació del parc edificat a través de la rehabilitació”.

“Gràcies al treball d’aquests departaments”, ha oferit les xifres següents d’inversió: 55 milions en rehabilitació en l’àmbit d’edificis i 55 més en actuacions urbanes; 14,7 milions a través del Pla de reforma interior d’habitatge Renhata; 9,97 milions en edificis d’habitatges d’entitats locals per a destinar-los a lloguer amb finalitats socials, mitjançant el pla Recuperem Llars; 92,8 milions en ajudes de l’any 2019 al 2021 per a la conservació i l’accessibilitat; 5 milions en ajudes per a l’informe d’avaluació d’edificis d’habitatges; 5,3 milions més en el Pla IRTA d’innovació i investigació per a la transició ecològica en l’arquitectura, i 6,6 milions en projectes pilot d’innovació i sostenibilitat en l’arquitectura i actuacions sostenibles per a la transformació d’espais del Pla Astrea.

“D’aquesta manera contribuïm a avançar cap a models de ciutats energèticament més sostenibles, més accessibles en tot el món i més igualitàries, i tot sense oblidar la innovació com a motor del canvi necessari que necessitem transitar”, ha manifestat.

Davant del que s’ha exposat, Héctor Illueca ha assegurat que “hem complit la nostra part dels punts de l’acord del segon Botànic, però, malgrat tot, queda molt de camí per recórrer”. Per això, ha reconegut que també “és un bon un moment per a mirar cap avant” a través de projectes de futur, amb el desplegament i l’arrelament de les polítiques ja implementades, que “ens han de donar l’alé que necessitem per a continuar treballant pel dret a l’habitatge, com ho hem fet fins ara”.

Finalment, ha agraït a tot l’equip de la Vicepresidència Segona i la Conselleria el gran treball que s’ha fet, especialment als càrrecs anteriorment anomenats; la sotssecretària de la Vicepresidència Segona, Blanca Jiménez; el director general de Coordinació Institucional de la Vicepresidència Segona, Marc Aparisi; el personal de la Conselleria; professionals de l’IVE, l’EVha, l’Observatori de l’Hàbitat i Segregació Urbana, i experts que treballen en projectes d’investigació i càtedres. Així mateix, ha tingut paraules de reconeixement per al seu antecessor en la Conselleria, Rubén Martinez Dalmau, a qui va succeir el setembre de 2021.