Detalle nota de prensa - Comunica GVA

Els centres d’investigació biomèdica de la Comunitat Valenciana desenvolupen assajos clínics amb repercussió directa en la pràctica clínica i en la vida dels i les pacients.

Precisament perquè es tracta de proves amb persones, els assajos clínics estan subjectes a una estricta regulació i uns exhaustius controls. Es tracta d’investigacions, per exemple, sobre el tractament de la pancreatitis aguda; prevenció de malalties infeccioses o de les seues complicacions; teràpies contra la leucèmia mieloide aguda, o millora de la supervivència en altres tumors.

Cada 20 de maig es commemora el Dia Internacional de l’Assaig Clínic, en el qual es recorda l’experiment, considerat el primer assaig clínic controlat, que va dur a terme James Lind, qui va evidenciar en el segle XVIII que els cítrics podien curar l’escorbut, patologia que feia estralls entre els mariners.

Els departaments de salut vinculats a les fundacions i els instituts d’investigació dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública van participar en 2022 en 2.264 assajos clínics actius, 531 dels quals es van iniciar aquell mateix any.

En el cas de l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial), un estudi multicèntric (18 centres de 4 països), amb finançament públic, ha canviat la pràctica clínica en el maneig de la pancreatitis aguda, que és la tercera causa d’hospitalització en gastroenterologia. La investigació ha permés substituir la fluïdoteràpia clàssica per una més restrictiva que augmenta l’eficàcia, la seguretat i el benestar dels i les pacients.

Per la seua banda, la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio) estudia, entre altres coses, l’eficàcia i la seguretat a llarg termini de la vacuna contra l’herpes zòster. En el marc d’aquest estudi, a les persones participants se’ls està fent seguiment més de 12 anys.

La investigació també busca previndre, mitjançant la vacuna, la neuràlgia postherpètica, complicació que produeix una important disminució en la qualitat de vida de les persones afectades.

La Fundació de l’Hospital General Universitari de València, per la seua banda, avalua el tractament amb un nou fàrmac (temelimab) en pacients que experimenten símptomes neuropsiquiàtrics i deterioració funcional en post COVID, o síndrome de seqüeles postagudes de la infecció.

D’altra banda, l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) assaja un nou tractament en pacients amb leucèmia mieloide aguda (una greu malaltia de la medul·la òssia) i una mutació específica en un gen (IDH1) sense tractament previ. En aquests casos, la combinació de dos fàrmacs (ivosidenib i azacitidina) es pot considerar un nou estàndard de tractament en els i les pacients ancians.

El Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF), per la seua banda, participa en un assaig clínic que avalua la seguretat i l’eficàcia d’un fàrmac (adalimumab) per al tractament de les distròfies hereditàries de la retina en col·laboració amb el Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Manises. El CIPF és promotor d’aquest assaig clínic amb la col·laboració de l’Institut de Salut Carlos III.

Finalment, la Fundació de la Comunitat Valenciana de l’Hospital Provincial de Castelló (FHPrCs) avalua un tractament nou (atezolizumab i tiragolumab) per a millorar la supervivència de pacients amb el càncer de pulmó no microcític localment avançat en estadi III irresecable (inoperable) que no han presentat progressió després d’altres teràpies; mentre que l’Institut d’Investigació del Clínic de València (Incliva) explora l’associació d’un virus oncolític, l’RP3, amb immunoteràpia (nivolumab, fàrmac anti PD1) en pacients amb tumors sòlids.