Detalle nota de prensa - Comunica GVA

‘Música a la llum’ presenta un CD monogràfic dedicat a la música per a banda del compositor de Llíria Miquel Asensi (1879-1945), un dels principals deixebles de Salvador Giner, amb el títol Del poema simfònic en la revista valenciana.

Es tracta del sext CD d'esta col·lecció i ha sigut gravat el desembre de 2022 per la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, sota la direcció de Lidón Valer en el Teatre Castelar d'Elda.

El programa ‘Música a la llum’ sorgix per a col·laborar amb les societats musicals a conservar, fer valdre i difondre l'esplèndid patrimoni cultural custodiat en els seus arxius.

Forma part de CaixaBank Escolta València, una iniciativa posada en marxa en 2014 per CaixaBank, en col·laboració amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i l'Institut Valencià de Cultura (IVC), dirigida a donar suport a les societats musicals valencianes i a promoure l'activitat musical i educativa en la Comunitat Valenciana.

El CD que es presenta inclou peces que reflectixen els diferents interessos musicals del mestre Asensi, com el poema simfònic, la sarsuela valenciana i la música regionalista (a la qual es va acostar en col·laboració amb destacats literats com Maximiliano Thous) o la música religiosa. La decadència d'estos dos últims gèneres explica, en part, l'oblit en què ha caigut la seua obra, malgrat la notable qualitat que té.

Entre les obres gravades destaquen el poema simfònic Bruixes en l'horta (1927), considerat com la seua peça més destacada, o el foxtrot de la sarsuela A la vora del riu mare (1919), conegut com "el fox de les castanyes", que va ser molt famós en la seua època. Així mateix, la Marxa fúnebre núm. 2 (1906), interpretada només per la Unió de Llíria, que l'ha cedida generosament per a esta ocasió, és una obra mestra del seu gènere.

Miquel Asensi

Miquel Asensi va ser un creador molt lligat al món de les bandes de música. Membre primer de la Primitiva de Llíria, en la qual va aprendre música amb el seu oncle Francisco Asensi, va intervindre després en la creació de la Unió Musical, a la qual es va vincular estretament.

Encara que al llarg de la seua carrera es va dedicar sobretot a l'ensenyament, com a professor particular i en l'Institut Musical Giner, en l'última etapa de la seua vida, va intensificar la relació amb les bandes i va ser director de L'Artística Manisense de Manises, i de la banda d'Ontinyent, que després va ser la Societat Unió Artística Musical Ontinyent. En totes estes va deixar música original i arranjaments amb la generositat que el caracteritzava.

Les partitures han sigut obtingudes en diferents arxius. Hi han col·laborat les societats Unió Musical de Llíria i Banda Primitiva de Llíria, així com la Biblioteca Musical de Compositors Valencians de l'Ajuntament de València, que conserva bona part del llegat de Miquel Asensi.

També hi ha col·laborat la societat musical L'Artística Manisense de Manises, la Societat Unió Artística Musical Ontinyent, la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, la Banda Municipal de València, i particulars com ara Marcial García Ballesteros.

Els músics i investigadors Carlos Miguel Pascual (Unió Musical de Llíria) i Miguel Cerezo (Banda Primitiva de Llíria) han escrit el text inclòs amb el CD.

Fons Asensi de la Societat Unió Artística Musical Ontinyent

D'altra banda, 'Música a la llum' ha patrocinat també l'inventari i l'ordenació del valuós fons de Miquel Asensi que conserva la UAM d'Ontinyent, l'última banda que va dirigir el mestre, mort també en la capital de la Vall d'Albaida, on va quedar una part substancial dels seus papers després de traspassar-lo.

Integrat per més de cent manuscrits, bona part d'ells autògrafs d'Asensi, el fons inclou obres per a orquestra, banda o veus i piano que es donaven per desaparegudes o de les quals no hi ha altres fonts conegudes i, per tant, incrementa substancialment el patrimoni recuperat d'este compositor.

Entre d'altres, obres per a cor com ‘Cant a la terra’, transcripcions per a banda de la suite Peer Gynt, d'Edvard Grieg, de la Rapsòdia hongaresa núm. 2 de Liszt, de Granada, d'Albéniz, i de la Dansa núm. 5 de Granados, així com noms de sarsueles com El amor en sidecar, A de chagant o Lo fallero machor.