Detalle nota de prensa - Comunica GVA

La consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino, ha assegurat que els Pressupostos de la Generalitat per a 2024 es caracteritzen per ser “socials, realistes i rigorosos”, ja que reforcen els servicis fonamentals amb un augment de les partides socials sense incloure-hi la partida fictícia. Això, tal com ha assenyalat Merino, permet gestionar amb més rigor i eficiència els comptes, ja que en tots els apartats es projecten xifres d’ingressos i despeses reals.

La consellera d’Hisenda ha presentat el projecte de Pressupostos de la Generalitat per a 2024 després que s’haja aprovat en el ple extraordinari del Consell i després d’haver-lo entregat en les Corts. El Ple del Consell ha aprovat també la Llei d’acompanyament d’estos pressupostos.

Els pressupostos per a 2024 ascendixen a 29.732 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 4,5 % respecte al pressupost inicial de l’exercici 2023, l’últim elaborat per l’anterior Consell. La despesa real (pressupost no financer) ascendix a 22.670 milions, un 2,3 % més.

La Conselleria de Sanitat compta amb el pressupost més important de la història, 8.504 milions d’euros, la qual cosa representa un augment del 2,13 %. Amb este increment, la despesa real en Sanitat equival al 37 % del pressupost no financer per a 2024.

La Conselleria d’Educació, per la seua banda, té un pressupost per a 2024 de 6.871 milions d’euros, després de créixer un 1,2 %, mentre que el pressupost de la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge s’eleva a 2.811 milions d’euros, un 0,9 % més.

En total, els recursos consolidats destinats a política social (Sanitat, Educació i Benestar Social) augmenten un 2,15 % fins a superar els 18.342 milions d’euros, 396 milions més que en 2023.

Després d’agrair el treball de tot el personal de la Conselleria d’Hisenda implicat en l’elaboració dels comptes, Ruth Merino ha destacat que ens trobem davant d’uns pressupostos que, a més de reforçar la despesa social, fan que prevalga la gestió per a optimitzar el percentatge d’execució de les inversions. “De res servix pressupostar quantitats ingents i quedar-se en el 10 % de l’execució. Això no és gestionar i genera frustració”, ha insistit la consellera d’Hisenda.

Sense dades del Govern en funcions

Cal tindre en compte també els condicionants que han marcat l’elaboració dels comptes d’enguany, ja que el Govern d’Espanya en funcions no ha facilitat ni la previsió d’entregues a compte de 2024 ni la liquidació de l’exercici de 2022.

Sense l’avanç dels recursos del sistema de finançament autonòmic, el Consell ha estimat uns ingressos de 12.798 milions d’euros per entregues a compte de 2024, més 2.719 milions d’euros per la liquidació de l’exercici 2022, que s’abonarà l’any que ve.

Estes estimacions estan basades en l’últim informe de l’AIReF sobre els projectes i les línies fonamentals dels pressupostos per a 2024, i si es confirmaren, suposarien un augment del 15,18 % respecte al total d’ingressos del sistema de finançament autonòmic (SFA) subjectes a la liquidació de 2023, que ha sigut de 13.552 milions d’euros. No obstant això, la consellera d’Hisenda ha recordat que els ingressos de l’any que ve es veuen condicionats un any més, perquè seguix pendent la reforma de l’SFA.

Descens del 54 % en els fons europeus

Cal sumar-hi la forta caiguda que es produirà l’any que ve en els fons europeus, que passen de 1.164 milions d’euros en 2023 a 530 milions en 2024. La caiguda és de 633 milions d’euros només en un any, un 54 % menys, sumant els recursos del Programa operatiu 2014-20 i 2021-27, el Fons React EU i l’MRR.

Pel que fa a les despeses, el Pressupost de la Generalitat de 2024 està marcat per l’augment en 1.341 milions del capítol del deute, que passa de 6.607 milions en el pressupost inicial de 2023 a un total de 7.948 milions entre venciments de deute i interessos.

El cost del deute es dispara un 112 %

La despesa per interessos del deute, de fet, es dispara un 112 % en els Pressupostos de la Generalitat de 2024 i arriba a 870 milions d’euros. Els interessos del deute són l’element que més contribuïx a l’increment del capítol III (despeses financeres), que passa de 464 milions a 963 milions en 2024.

En contrast, els comptes prioritzen l’ús eficient dels recursos i reflectixen l’impacte de les primeres mesures d’estalvi derivat de l’eliminació de la despesa improductiva i la reducció de la despesa política. Això explica, per exemple, l’ajust del 7,74 % en el pressupost total del sector públic instrumental de la Generalitat per a 2024, que ascendix a 3.851 milions d’euros.

Un altre exemple de la gestió “eficient” que el Consell vol realitzar amb estos pressupostos és la posada en marxa del nou sistema de gestió economicofinancera NEFIS, que, segons ha detallat Ruth Merino, suposa un avanç en l’àmbit de la digitalització en l’Administració pública que redunda en una millora en la gestió.

Atesa la classificació orgànica del pressupost de despesa, la Conselleria que més creix en termes relatius després de Sanitat és la de Justícia i Interior, el pressupost de la qual augmenta un 2,9 % i supera els 760.778 euros.

Per contra, respecte al pressupost inicial de 2023, les úniques conselleries amb un pressupost total que es reduïx són Hisenda i Economia (-14,8 %); Medi Ambient, Aigua Infraestructures i Territori (-33,9 %); Innovació, Indústria, Turisme i Comerç (-15,6 %), i la Vicepresidència Segona i Conselleria de Cultura i Esport (-5,1 %).

Més de 1.176 milions d’euros en romanents de l’MRR

El pressupost de despesa d’estes conselleries per a 2024 està especialment condicionat pel descens acusat del 54 % en els recursos procedents de l’MRR esmentat anteriorment.

La consellera d’Hisenda ha explicat que a l’hora d’analitzar les inversions en el Pressupost de la Generalitat per a 2024, convé tindre en compte que durant l’exercici es gestionaran no només els crèdits inclosos inicialment en el Pressupost de 2024, sinó també els romanents de crèdit dels fons de l’MRR que es posen de manifest en la liquidació del pressupost de 2023. Això és, tot aquell que no haja arribat a fase d’obligació reconeguda a 31 de desembre de 2023.

A 30 de setembre d’enguany, eixos romanents ascendien en total a 1.176 milions d’euros en àrees com ara Infraestructures, els romanents de la qual en eixa data eren de 144 milions d’euros, o Innovació, amb 59 milions d’euros. També són rellevants els 206 milions d’euros de la Conselleria d’Hisenda vinculats a la DGTIC.

Segons ha detallat Ruth Merino, la baixa execució de l’anterior Consell dels fons de l’MRR s’ha traduït en la pràctica en un augment del potencial d’inversió d’algunes conselleries del que reflectix el pressupost inicial. Quan es produïsca la liquidació de l’exercici 2023, previsiblement el febrer de l’any que ve, eixes quantitats pendents s’incorporaran al pressupost de 2024 i augmentaran així la seua capacitat real d’inversió.

Quant a la classificació econòmica de la despesa, destaca l’augment del 22 % en transferències, ajudes i subvencions directes de la Generalitat fins a la xifra rècord de 6.534 milions. El capítol I, per la seua banda, arriba als 8.817 milions d’euros, un 7 % més pel reforç dels serveis públics essencials.

El 89,3 % d’eixos 8.817 milions d’euros de despeses de personal es repartix entre Educació i Sanitat, enfront del 88,7 % que eixa xifra representava en el pressupost de 2023. Les operacions de capital, que engloben inversions directes i indirectes, superen els 2.548 milions d’euros.

Reforç dels serveis fonamentals, que copen el 83 % del pressupost

La despesa real social ha augmentat un 2,15 % respecte als comptes anteriors. Del total de pressupost no financer per a 2024, el 83 % dels recursos es destinen a reforçar els serveis públics. Per àrees, la despesa real relativa en Sanitat equival al 37 % del total, la més alta de la història de la Comunitat Valenciana; la d’Educació representa el 29 % i la de Benestar Social, el 17 % del total.

En l’àmbit sanitari, el Consell confirma el seu compromís amb l’Atenció Primària, que, a més de comptar amb una nova direcció general, es dota amb 730 milions d’euros, la qual cosa suposa un terç del total de recursos en esta àrea. Així mateix, augmenta en 20 milions d’euros la despesa per a impulsar més polítiques relacionades amb la salut mental i s’han pressupostat 1,5 milions d’euros en noves ajudes dirigides a empreses del tercer sector.

Quant a Educació, s’ha produït un increment del 10 % dels fons destinats a la inclusió educativa i un 11 % en els recursos dirigits a la formació del professorat. Ruth Merino ha assenyalat també que la partida pressupostària relativa als concerts educatius s’amplia un 4,9 % fins a arribar als 715 milions d’euros i que la promoció al valencià i l’aposta pel multilingüisme a l’escola es manté amb 19,5 milions d’euros. Estes dades, com ha emfatitzat, “confirmen que no hi ha reculada per part del Consell en la promoció del valencià, sinó en les imposicions”.

L’àrea de Serveis Socials també s’enrobustix amb un augment de 25 milions per a l’exercici 2024. Concretament, es passa de 2.789 milions d’euros a 2.811. La renda valenciana d’inclusió no només es manté, sinó que, a més, augmenta un 0,6 % i arriba als 288 milions d’euros. L’increment també es dona en la partida per a Atenció Primària i Dependència, que creix un 13,6 %, i en l’oferta dels centres sociosanitaris, en què es preveuen 1.200 places noves.

Finalment, Ruth Merino ha destacat l’augment substancial (+38 %) dels fons destinats a polítiques d’igualtat i de suport a les dones víctimes de violència, que passen de 26 a 36 milions d’euros.

Alleujament fiscal a través de la Llei de mesures

Finalment, quant a l’avantprojecte de la Llei de mesures, aprovat també en el ple extraordinari del Consell, Ruth Merino ha destacat que conté mesures d’alleujament fiscal per a les famílies, especialment les de rendes baixes.

Es tracta, en concret, de les sis noves deduccions de tipus social per despeses en compra d’ulleres o lents de contacte, tractaments odontològics o pràctica esportiva.

També es preveuen deduccions per despeses associades a salut mental, malalties cròniques o rares i dany cerebral adquirit, o Alzheimer, que suposaran un estalvi ja en la declaració de la renda de 2023, que es farà la pròxima primavera.

Estes deduccions en l’IRPF, ha recordat Ruth Merino, se sumen a les bonificacions del 99 % en l’Impost de Successions i Donacions ja aprovades pel Consell amb efectes des del 28 de maig passat, cosa que beneficiarà més de 20.000 contribuents a la Comunitat Valenciana cada any.