Detalle nota de prensa - Comunica GVA
La Comunitat Valenciana registra un augment del nombre d’avitardes, una au catalogada com a espècie vulnerable
- El director general de Medi Natural i Animal, Raúl Mèrida, assenyala que esta au “depén de l’agricultura per a salvar-se de l’extinció”
- La Conselleria de Medi Ambient ha obert línies de subvenció perquè els propietaris de cultius extensius de cereal adopten pràctiques favorables a estes espècies estepàries
La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori ha registrat un augment del cens d’avitardes a la Comunitat Valenciana, el màxim aconseguit fins ara a les valls de San Benito i La Meca, a Ayora. Esta au estepària, catalogada a la Comunitat com a espècie vulnerable, estava pràcticament extingida en els anys setanta de segle passat.
Des de l’any 2021, l’avitarda ha augmentat el nombre d’exemplars a l’espai natural Meca-Mugrón-Sant Benito, a una mitjana de 20 aus albirades en els últims anys.
El director general de Medi Natural i Animal, Raúl Mérida, ha explicat que “este lleuger augment en el nombre d’exemplars d’esta emblemàtica espècie és motiu d’esperança i el seu futur està lligat al manteniment dels cultius extensius de cereal”.
En este sentit, Mérida ha assegurat que la Generalitat “ha obert línies de subvenció perquè els propietaris de cultius de cereal adopten pràctiques agrícoles que afavorisquen esta au i altres igualment escasses, com ara el soliguer menut, el sisó, la ganga i la xurra, que han coexistit secularment amb una agricultura compatible amb estes espècies”.
Des de l’any 2004, la Conselleria de Medi Ambient, a través del Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000, realitza el seguiment sistemàtic de les avitardes, la qual cosa permet conéixer la grandària de la població en l’època de cria, entre abril i juliol.
Hui dia les avitardes es poden observar a Ayora, en cultius de cereal i camps en guaret, que conformen els pocs reductes que queden del seu hàbitat típic. Estos hàbitats esteparis s’han repartit també per alguns punts de l’interior de la província d’Alacant, encara que en eixes zones no s’observen exemplars.
