Sanitat
Malaltia rara

La Fe investiga dos teràpies gèniques ‘in vivo’ en menors amb distròfia muscular de Duchenne per primera vegada a la Comunitat Valenciana

29/11/2023
La Fe investiga dos teràpies gèniques ‘in vivo’ en menors amb distròfia muscular de Duchenne per primera vegada a la Comunitat Valenciana
  • Els menors que participen en l'assaig han rebut una versió reduïda del gen que tenen defectuós transportada a través d'un virus
  • L'objectiu és mitigar i alentir la deterioració muscular progressiva que produïx esta greu distròfia muscular

La Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe està duent a terme dos investigacions clíniques amb teràpia gènica ‘in vivo’ en xiquets amb distròfia muscular de Duchenne. És la primera vegada que s’apliquen estos tractaments experimentals a la Comunitat Valenciana.

La distròfia muscular de Duchenne és una malaltia genètica rara causada per mutacions en el gen de la distrofina, proteïna essencial per a esmortir la tensió generada durant la contracció muscular.

Esta malaltia és greu i té un gran impacte, perquè causa debilitat muscular progressiva i incapacitant i problemes cardíacs i respiratoris que acurten l’expectativa de vida. S’inicia durant la infància primerenca amb problemes motors i/o del desenvolupament psicomotor i cognitiu. Amb el temps, els pacients desenvolupen disfunció respiratòria i cardíaca.

Hui dia, esta patologia no té cura, per la qual cosa alentir o moderar la deterioració neuromuscular que genera és una carrera contrarellotge. En el cas de La Fe, un equip multidisciplinari liderat per la Unitat de Malalties Neuromusculars participa en dos assajos clínics internacionals en els quals també col·laboren dos centres espanyols més.

Entre l’any passat i este, La Fe ha administrat tractaments amb teràpia gènica a pacients d’entre 5 i 7 anys. Concretament, s’estan estudiant dos fàrmacs experimentals que empren un mecanisme d’acció similar.

“Els xiquets han rebut per via intravenosa un virus, no nociu per a les persones, que transporta el material genètic que ells tenen defectuós i el dissemina per les cèl·lules del cos, especialment pels músculs i el cor, òrgans principalment afectats. Els pròxims cinc anys estaran en seguiment per a esbrinar si el tractament és eficaç i segur”, ha explicat la investigadora especialitzada en neurologia pediàtrica i coordinadora de l’àrea pediàtrica de la Unitat de Malalties Neuromusculars de La Fe, Inmaculada Pitarch.

Un dels dos tractaments que s’està investigant en La Fe ha rebut recentment l’aprovació accelerada per al seu ús en menors de 4 a 5 anys als Estats Units, que té un sistema d’autorització de medicaments diferent i independent de les agències europees.

“L’assaig amb este fàrmac, delandistrogene moxeparvovec-rokl, en pacients amb distròfia muscular de Duchenne, de 4 a 5 anys, ha demostrat un augment de l’expressió de la proteïna distrofina, deficitària en esta malaltia, la qual cosa podria repercutir en un benefici clínic”, ha afirmat Nuria Muelas, neuròloga de la Unitat de Malalties Neuromusculars de La Fe. “Per això, s’està duent a terme un assaig en fase 3 amb el mateix medicament per a tractar xiquets amb esta patologia, d’entre 4 i 7 anys, en el qual també estem participant”, hi ha afegit.

“Recentment, s’han comunicat resultats d’este estudi en la setmana 52, que indiquen millora en alguns paràmetres motors en els pacients tractats en comparació amb el grup placebo, que resulten prometedors”, ha puntualitzat la doctora Muelas, que ha assenyalat que encara hi ha molts aspectes que cal investigar, “incloent-hi potencials efectes adversos i eficàcia a més llarg termini”.

Treball pioner d’un equip multidisciplinari

Esta és la primera vegada que l’Hospital La Fe aplica tractaments amb teràpia gènica ‘in vivo’ en el camp de la pediatria. En adults, la teràpia gènica s’empra des de 2020 per al tractament de malalties oncohematològiques.

En el cas dels adults, es tracta de teràpia gènica ‘ex vivo’ amb CAR-T, és a dir, les cèl·lules s’extrauen del pacient, es modifiquen en el laboratori i, ja sanes, es reimplanten.

En canvi, el que s’ha fet ara en Pediatria, servei que dirigix Emilio Monteagudo, és teràpia gènica ‘in vivo’, el material genètic sa s’ha administrat directament en els menors a través d’un vector o virus inofensiu.

“Estos treballs de recerca marquen una fita en la història del nostre hospital, que ha administrat per primera vegada esta classe de teràpies que, encara que estan en fase experimental, són l’única esperança per a algunes famílies”, destaca el gerent del Departament de Salut València - La Fe, Jose Luis Poveda.

L’administració d’esta mena de teràpia ha sigut possible gràcies a la coordinació de professionals de neurologia, pediatria, cardiologia, nefrologia, medicina digestiva, rehabilitació, farmàcia hospitalària, i tant personal facultatiu com d’infermeria i fisioteràpia.

El pas següent és continuar avançant cap a un abordatge millor i més protocol·litzat en el maneig i tractament d’estes malalties, amb el desenvolupament de procediments operatius estàndard, programes de formació com la simulació clínica o l’elaboració d’una guia de pràctica clínica. Amb este objectiu s’ha constituït en La Fe una comissió clínica que reunix professionals de les diverses especialitats implicades en les patologies rares.

Galeria d'imatges

Talls de veu relacionats

Declaracions de la coordinadora de l'àrea pediàtrica de la unitat de malalties neuromusculars de La Fe, Inmaculada Pitarch

Declaracions de la neuròloga de la unitat de malalties neuromusculars de La Fe, Nuria Muelas