Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El Consell ha aprovat concedir la Distinció per la Defensa dels Drets i Llibertats Constitucionals als diputats, diputades i senadors triats a les províncies d’Alacant, Castelló i València que van aprovar, en les sessions celebrades el 31 d’octubre de 1978, el text de la Constitució Espanyola.

En declaracions realitzades durant la roda de premsa posterior al ple de l’executiu, la consellera d’Hisenda i portaveu del Consell, Ruth Merino, ha subratllat que la Generalitat distingix així “la responsabilitat i la cerca de consens” per part dels qui “aquell any van exercir de pares i mares de la Constitució, van treballar en el marc de la Ponència Constitucional, la Comissió d’Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques del Congrés dels Diputats, la Comissió de Constitució del Senat i els plens de les dos cambres”.

Este reconeixement es concedix amb motiu de la celebració, el 6 de desembre, del Dia de la Constitució, i enguany s’entregarà en l’acte commemoratiu que tindrà lloc a la Diputació de Castelló, tal com ha recordat la consellera.

En les sessions del Congrés dels Diputats i del Senat celebrades el 31 d’octubre de 1978 es va procedir a la votació final del text constitucional, que seria sotmés a referèndum el 6 de desembre de 1978.

En el Ple del Congrés dels Diputats, la Constitució es va aprovar per 325 vots a favor, entre els quals es van comptar els dels diputats i diputades següents, triats per les circumscripcions d’Alacant, Castelló i València: Francisco Javier Máximo Aguirre de la Hoz; José Luis Albiñana Olmos; Emilio Attard Alonso; José Luis Barceló Rodríguez; Enrique Beltrán Sanz; Antonio Bisbal Iborra; Emèrit Bono Martínez; Pilar Brabo Castells; Francisco de Paula Burguera Escrivá; Jaume Castells Ferrer; Asunción Cruañes Molina; Joaquín Fuster Pérez; Joaquín Galant Ruiz; Luis Gámir Casares; Antonio García Miralles; Luis Jiménez Morell; Enrique Monsonís Domingo; Joaquín Muñoz Peirats; José Miguel Ortí Bordás; Juan Bautista Pastor Marco; José Ramón Pin Arboledas; Palmira Pla Pechovierto; Juan Rodríguez Marín; Joaquín Ruiz Mendoza; Manuel Sánchez Ayuso; Manuel Santolaya Juesas; Enrique Sapena Granell, i Vicente Antonio Sotillo Martí.

Al Senat, la Constitució es va aprovar també amb una àmplia majoria de 226 vots, entre els quals els dels senadors següents, triats en les circumscripcions d’Alacant, Castelló i València: Jose Vicente Beviá Pastor; Roque Calpena Giménez; Joaquín Farnós Gauchía: Fernando Flors Goterris; Enrique Marco Soler; Justo Martínez Amutio; José Vicente Mateo Navarro; Salvador Moragues Bertó; José Antonio Noguera de Roig; Alberto Javier Pérez Ferré, i José María Ruiz Ramírez.

Increment pressupostari per a reduir demores en Sanitat

D’altra banda, el Ple del Consell ha aprovat l’acord pel qual s’incrementa la partida pressupostària del programa especial de productivitat per a la reducció de la demora assistencial en el Sistema Valencià de Salut en 2023, regulat per l’acord del Consell de 31 de març del mateix any. D’esta manera, el programa, que tenia una dotació pressupostària per a l’exercici 2023 de 25.000.000 d’euros, s’incrementa en 16.160.000 euros, i arriba a un total de 41.160.000 euros.

Per a dur-ho a terme, s’ha tingut en compte l’increment de l’activitat a través del programa de reducció de la demora assistencial (tant quirúrgica com de proves diagnòstiques), respecte a pacients d’altres departaments (extraconcert) i la important falta de personal facultatiu de diverses especialitats, com ara anestèsia, radiologia i cardiologia, que afecta principalment hospitals comarcals o perifèrics, amb poca atracció d’especialistes d’altres comunitats autònomes.

D’esta manera, en aquells departaments de salut en els quals és complicat conformar un equip d’intervenció quirúrgica, es possibilita comptar amb personal facultatiu especialista i personal d’infermeria, provinents d’altres departaments de salut per a completar les dotacions.

Això implica el suport d’altres departaments de salut per a garantir l’equitat en l’assistència i no recórrer, en la mesura del que siga possible, al desplaçament de pacients, sinó al de professionals, la qual cosa suposa un increment econòmic.

Així mateix, la remuneració addicional a professionals que participen de manera voluntària en programes especials fora de l’horari ordinari (durant els dissabtes) també comporta un increment econòmic.

Finalment, l’ampliació a nous procediments o tècniques quirúrgiques en les especialitats d’oftalmologia, cirurgia general, traumatologia i ortopèdia, les de més presència en les llistes d’espera, així com l’actualització de les tarifes respecte a exercicis anteriors, contribuïxen igualment a l’augment.

La retribució prevista en l’acord s’aplicarà al personal estatutari del Sistema Valencià de Salut que participe en les activitats incloses en el programa, dins del complement de productivitat per participació en programes especials fora de la jornada ordinària de treball.

Compensació a les universitats per 41,27 milions d’euros

Així mateix, el Ple del Consell ha autoritzat incrementar la dotació pressupostària destinada a les universitats públiques de la Comunitat Valenciana per a compensar-les per la reducció del preu de les taxes universitàries fins a aconseguir al voltant de 41.269.000 euros per a l’exercici de 2023.

La finalitat d’esta subvenció és compensar les universitats públiques per la reducció del preu del crèdit en les ensenyances de grau i màster en el curs 2022-2023.

D’esta manera, la Universitat de València rebrà 14.037.146 euros; la Universitat Politècnica de València, 10.964.025 euros; la Universitat d’Alacant, 7.683.725 euros; la Universitat Jaume I, 4.195.880 euros, i, finalment, la Universitat Miguel Hernández, 4.388.233 euros.

La reducció de les taxes universitàries, junt amb el desenvolupament d’un sistema de beques i ajudes que acabe amb qualsevol desigualtat o dificultat per a cursar estudis universitaris, són dos dels eixos fonamentals de la política universitària del Consell.

Amb això, el Consell pretén generalitzar l’accés al sistema públic d’educació superior i evitar l’establiment de barreres de caràcter econòmic.