Hisenda, Economia i Administració Pública
Sindicatura de Comptes

L'anterior Consell va gastar 1.516 milions d'euros fora del Pressupost en 2022, un 57,9 % més que en 2021

22/12/2023
  • La Generalitat va tancar 2022, últim any de l'anterior Consell, amb un resultat negatiu de 3.382 milions, un 57,1 % superior al de 2021 i el pitjor en sis anys
  • L'auditoria de la Sindicatura de Comptes del Compte de l'Administració de la Generalitat de l'exercici 2022 constata la delicada situació economicopatrimonial de la Hisenda valenciana, agreujada per l'increment de la despesa dels últims exercicis i la insuficiència de recursos del sistema de finançament
  • L'òrgan de fiscalització blasma el recurs excessiu als expedients de rescabalament per enriquiment injust (EEI), que en 2022 es van disparar fins a depassar els 1.357 milions, de manera que un terç del total de les despeses de funcionament de la Generalitat d'eixe any es va realitzar sense contracte o sense crèdit pressupostari adequat i suficient
  • El compte 413, corresponent a creditors per operacions generades –despeses i compres no recollides en el Pressupost– es va incrementar en 555 milions
  • El fons de maniobra negatiu de 12.811 milions d'euros i el romanent de tresoreria negatiu de 4.998 milions d'euros a tancament de 2022 evidencien el desequilibri financer de la Generalitat

La Generalitat va tancar l’any 2022, últim exercici complet de l’anterior Consell, amb un resultat pressupostari negatiu de 3.382 milions d’euros, un 57,1 % superior al de l’any anterior i el pitjor dels últims sis exercicis. A més, el Govern del Botànic va augmentar de manera “significativa” el compte 413, conegut com a ‘factures en els calaixos’, perquè correspon a compres i despeses no recollides en els Pressupostos. En concret, esta partida va créixer en 555,7 milions, un 57,9 % més.

El fons de maniobra, que reflectix la capacitat de l’Administració d’afrontar despeses a curt termini, va ser negatiu per valor de 12.811 milions d’euros, mentre que el romanent de tresoreria (liquiditat al tancament de l’exercici) va ser igualment negatiu per import de 4.998,6 milions d’euros. Tots dos indicadors van empitjorar respecte a 2021, la qual cosa evidencia les dificultats financeres i les tensions de liquiditat per a atendre els venciments de deute a curt termini.

Així ho posa de manifest la Sindicatura de Comptes en la seua auditoria del Compte de l’Administració de la Generalitat de l’exercici 2022, que inclou diverses excepcions sobre l’execució de l’últim pressupost del Consell del Botànic i el patrimoni, i de la situació financera de la Generalitat reflectida en el Compte General de l’Administració a 31 de desembre d’eixe any.

Increment sostingut de la despesa

Segons l’òrgan fiscalitzador, el resultat de la seua auditoria mostra el “greu i creixent desequilibri economicofinancer, patrimonial i pressupostari de l’Administració de la Generalitat a 31 de desembre de 2022, amb una alta dependència dels ingressos de l’endeutament”, després de l’increment sostingut de la despesa duta a terme per l’anterior Consell i per la insuficiència de recursos del sistema de finançament autonòmic.

El resultat economicopatrimonial de l’exercici es va veure condicionat per l’increment de les despeses un 3,2 %, un augment que se suma als d’anys anteriors, ja que des de 2017 no han parat de créixer. L’informe destaca els augments del 7,3 % en 2020 i del 9,3 % en 2021 a causa de les mesures de lluita contra la pandèmia.

A més, en 2022 es va invertir la tendència creixent dels ingressos reconeguts dels capítols 1 a 8. Per primera vegada des de 2017, els ingressos van caure en 2022 un 7,4 % per la reducció de les transferències extraordinàries per a pal·liar els efectes de la pandèmia.

En este sentit, la Sindicatura de Comptes recorda que l’anterior Consell va decidir incloure en el Pressupost de la Generalitat per a 2022 una estimació d’ingressos “no ajustats a la realitat de la seua execució”, en crear una transferència a percebre de l’Estat de 1.000 milions d’euros (fons de transició a la nova normalitat) que es va sumar a la de 1.336 milions que habitualment s’incloïa com a partida “reivindicativa”.

“El dèficit dels drets reconeguts respecte a les previsions definitives en les transferències corrents de l’Estat del sistema de finançament ha sigut de 1.758,9 milions d’euros. Este pressupost inadequat augmenta el dèficit pressupostari i el recurs a l’endeutament, mentre que els ingressos no s’obtenen i les despeses que es financen sí que es realitzen”, destaca l’informe.

En este sentit, cal recordar que el dèficit de la Generalitat en l’últim any del Botànic va ser el més elevat de les seues dos legislatures en el Consell i es va disparar a 3.860 milions d’euros, que equival al 3,1 % i és superior al de totes les comunitats autònomes.

Un terç dels pagaments, fora de pressupost o sense contracte

Entre els principals incompliments de la normativa de la gestió dels fons públics en els quals va incórrer l’anterior Consell en 2022, la Sindicatura destaca l’excessiu recurs als expedients de rescabalament per enriquiment injust (EEI).

Eixe any es van tramitar 611 expedients d’esta classe per valor de 1.357,7 milions d’euros. Això representa el 37,1 % de les obligacions reconegudes en el capítol 2 (‘Despeses de funcionament’), que és el capítol en el qual es generen pràcticament el total d’estos expedients. És a dir, que més d’un terç de les despeses de funcionament comptabilitzades en 2022 pel Botànic es va realitzar sense crèdit adequat i suficient o sense contracte, ni el procediment legal corresponent.

La Conselleria de Sanitat va ser responsable del 82,8 % dels 1.357,7 milions pagats en 2022 per este procediment, la qual cosa representa el 41,2 % de les despeses de funcionament d’este departament.

Una xifra “que no s’ajusta a la realitat”

No obstant això, l’informe de la Sindicatura de Comptes destaca que el descens dels EEI aprovats en 2022 “no s’ajusta a la realitat”, ja que s’ha traslladat a principis de 2023 “l’aprovació de diversos EEI de despeses d’exercicis anteriors per quanties rellevants”.

Per això, i per a analitzar adequadament l’evolució d’estos expedients en els últims exercicis, als 1.357,7 milions tramitats en 2022 la Sindicatura hi afig un EEI aprovat per l’anterior Consell el 27 de gener d’este mateix any, pel qual es va autoritzar despesa sanitària sense pressupost dels exercicis 2019 a 2022 per valor de 588,6 milions d’euros, un volum “significativament superior que els aprovats a principis dels exercicis anteriors”.

La suma de les dos quantitats ascendix a 1.946,3 milions d’euros, una xifra que, comparada amb la d’anys anteriors, demostra que el recurs a estos expedients es va incrementar progressivament des de 2018 fins a consolidar-se com al mecanisme ordinari per a aprovar-lo, quan haurien de tindre caràcter excepcional.

El fet que molts d’eixos EEI siguen de despeses originades en el mateix exercici per als quals no existix contracte, encara que puga existir crèdit disponible, indica que a més de la dotació de crèdit pressupostari suficient, “és necessari incrementar l’activitat contractual a través d’una adequada planificació, específicament en les compres sanitàries directes del mateix exercici no subjectes a la normativa de contractació”.

A més, estos expedients consumixen un percentatge molt elevat del crèdit pressupostari inicial, la qual cosa deriva en un increment de les obligacions reconegudes generades, que, per insuficiència pressupostària, no s’imputen al pressupost al final de l’exercici i es registren en el compte 413.

Este compte 413 reflectix 1.516,2 milions d’euros de despeses realitzades en 2022 i en exercicis anteriors, però que no s’han imputat al pressupost d’eixe any. El 73,9 % d’eixes obligacions es va generar en la Conselleria de Sanitat: 1.120,9 milions d’euros.

Augment “significatiu” del compte 413

L’Informe de la Sindicatura de Comptes para atenció sobre l’“increment significatiu” d’este compte 413 en 2022, quan va augmentar en 555,7 milions, un 57,9 %. El seu import en 2022 va ser el més elevat dels últims cinc exercicis, en incloure també les factures registrades d’exercicis anteriors tramitades a principis d’este any.

Si s’imputara el compte 413 al pressupost de l’exercici en què es van realitzar eixes despeses, el resultat pressupostari de 2022 es reduiria en 576,6 milions d’euros, mentre que el romanent de tresoreria de l’exercici seria més negatiu, 1.516,2 milions d’euros pel saldo d’este compte 413.

Ajust negatiu per canvi de valoració

D’altra banda, el balanç de la Generalitat Valenciana a tancament de 2022 mostra un patrimoni net negatiu per valor de 46.815,5 milions a conseqüència de l’acumulació de resultats negatius per la insuficiència de recursos de la Comunitat Valenciana, que s’han de cobrir per mitjà del recurs a l’endeutament, pel resultat negatiu de 2022 i per ajustos per canvis de criteris comptables.

De fet, en 2022 es va registrar un ajust negatiu de 6.172 milions en el compte corresponent a resultats d’exercicis anteriors per un canvi substancial en el criteri de comptabilització de l’immobilitzat material, de manera que alguns béns han sigut ajustats al valor de taxació que figura en l’Inventari general de béns i drets de la Generalitat a 31 de desembre.

Recursos “cada vegada més insuficients” del sistema de finançament

A més, la Sindicatura de Comptes dedica un apartat específic de la seua auditoria a la insuficiència de recursos del sistema de finançament per la incidència que tenen en la situació financera i economicopatrimonial de la Generalitat.

Sobre este tema, destaca que els ingressos del sistema de finançament cada vegada són més insuficients per a cobrir les obligacions reconegudes totals i no cobrixen la despesa pressupostària de naturalesa no financera (excloent-ne venciments i interessos del deute), de manera que el dèficit pressupostari s’ha de finançar mitjançant el recurs a l’endeutament. En l’exercici 2022, el recurs a l’endeutament es va elevar a 9.419,2 milions d’euros, equivalent al 36,7 % del total d’ingressos de la Generalitat.