Detalle nota de prensa - Comunica GVA
Medi Ambient posa en marxa un projecte pilot al Parc Natural de la Puebla de San Miguel per a estudiar les condicions de vida de la papallona Apol·lo
- L'objectiu d'este projecte és registrar com repercutix el canvi climàtic en els comportaments d'esta espècie
La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, a través del Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000, juntament amb el Parc Natural de la Puebla de San Miguel, ha dissenyat un nou projecte destinat a millorar les condicions de vida de la papallona Apol·lo.
La papallona Apol·lo, considerada com a “vulnerable” en el Catàleg valencià d’espècies de fauna amenaçades, és objecte d’estudi i seguiment, per la qual cosa des del Parc Natural de la Puebla de San Miguel s’està treballant amb el propòsit de protegir, conservar i assegurar el manteniment de la població existent dins de l’espai natural protegit.
Segons ha explicat el director general de Medi Natural i Animal, Raúl Mérida, “este projecte s’emmarca en l’estratègia d’adaptació al canvi climàtic de la Generalitat i té com a objectiu registrar com la papallona Apol·lo s’està adequant a les variacions climàtiques, variant el seu període de vol, així com els llocs on ho fa, ja que, en augmentar la temperatura, la papallona es desplaça cap a altituds superiors”.
El Servei de Vida Silvestre, en coordinació amb la Universitat de València, ha dut a terme la creació d’una sèrie de parcel·les on s’han realitzat diversos tractaments l’objectiu dels quals és afavorir l’aparició de mates de Carduus, la planta que usen les papallones per a alimentar-se durant el seu període de vol.
En total, s’han creat quatre parcel·les i cada una de les quals està dividida en cinc zones on s’han aplicat diversos tractaments, com ara trencament, aportació de fem, aportació de llavor i zona de control, entre altres.
Així mateix, Raúl Mérida ha indicat que, “després de les primeres revisions, s’ha observat que els exemplars de Carduus comencen a créixer sota els diversos tractaments”.
A més dels canvis climàtics, “esta espècie és especialment sensible als canvis en els usos ramaders tradicionals, la pressió de l’ús públic i la degradació del seu hàbitat”, hi ha afegit.
