Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori
Biodiversitat

Un parell de trencaossos torna a habitar la Tinença de Benifassà després de més d'un segle

28/01/2024
Un parell de trencaossos torna a habitar la Tinença de Benifassà després de més d'un segle
  • El director general de Medi Natural, Raúl Mèrida, destaca que el retorn d'estes aus revela “l'excel·lent estat de conservació de la zona”

Per primera vegada des de fa més d'un segle, una parella de trencaossos torna a volar sobre els paratges de la Tinença de Benifassà de Castelló. Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori han constatat que un parell d'estes aus en perill d'extinció tornen a este parc natural en el període de cria que comprén d'octubre fins a juny després de passar la resta de l'any a La Rioja i els Pirineus respectivament.

El director general de Medi Natural i Animal, Raúl Mèrida, ha destacat que el retorn dels dos exemplars forma part del projecte de reintroducció del trencalòs al parc natural. Segons Mèrida, “el retorn d'estos dos mascles dins del projecte de reintroducció d'esta espècie silvestre a Castelló, probablement en més d'un segle, és una excel·lent notícia que posa de manifest la qualitat de la zona triada per a la solta i l'eficàcia de les accions realitzades i metodologies seleccionades”.

L'octubre de 2023, després de només sis anys de soltes a la Tinença de Benifassà, es van documentar els primers indicis de la presència de trencaossos, que finalment s'ha confirmat este hivern. Encara que este moviment estacional no és comú en l'espècie, el fet que tornen a la zona d'alliberament durant els mesos centrals de l'època de cria (octubre-juny) indica que han establit ací els seus potencials territoris.

Segons Mèrida, “és significatiu que, en comparació amb altres projectes similars, a la Tinença s'haja format la primera parella en menys temps, a pesar que en la zona s'hagen alliberat menys individus de mitjana”.

A més, el director general ha explicat que “els primers trencalossos, van ser alliberats fa sis anys a través de la tècnica de cria campestre o hacking, mètode que ha demostrat ser efectiu per a la supervivència i fixació al territori d'estes aus filopàtriques, és a dir, que tenen tendència a tornar a la zona que reconeixen com el seu lloc d'origen, siga perquè van nàixer allí o perquè allí van ser alliberades”.

Així, “des que comencen a volar, visiten diferents zones (en este cas, els Pirineus, la serralada  Ibèrica i la serralada Cantàbrica) i serà a partir del quart o cinqué any de vida quan comencen a triar el territori en el qual s'establiran de manera definitiva”, ha afegit.

Mèrida també ha explicat que la presència dels dos mascles oferix bones perspectives per al projecte perquè els dos individus són encara jóvens (4 i 5 anys respectivament) ja que la primera reproducció d'esta espècie se situa, de mitjana, entre els 8 o 9 anys.

Galeria d'imatges