Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El Ple del Consell ha analitzat un informe de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca que dona suport al sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana i insta el Ministeri d'Agricultura que adopte mesures que contribuïsquen a estabilitzar els mercats i al fet que responga ràpidament davant de les crisis que afecten la producció vitivinícola.

La pèrdua de vinya a la Comunitat Valenciana, el descens del consum de vi i els increments del cost de producció són la base de partida d'este informe de suport al sector, en el qual la Conselleria d'Agricultura es compromet a vigilar la qualitat dels productes vinícoles per a protegir la imatge i reputació dels productes valencians.

Entre les mesures destacades, es reforçarà la lluita contra el frau, així com les actuacions de control de la traçabilitat dels vins i productes vitivinícoles, i es donarà suport al foment dels productes vitivinícoles de la Comunitat Valenciana (DOP, IGP, begudes espirituoses, varietats tradicionals i autòctones), i de la resta de productes vitícoles tradicionals, com el raïm de taula en fresc; la pansa de la Marina i comarques limítrofes.

A més de promoure inversions per a l'impuls de l'Institut Tecnològic de Viticultura i Enologia de Requena, es revisaran les taxes i preus públics que apliquen les unitats d'anàlisi vitivinícola dependents de la Conselleria d'Agricultura, per a aproximar-los a les condicions de mercat, sense que això amenace ni altere les condicions de lliure competència.

Un altre dels assumptes que recull l'informe és la sol·licitud de l'activació en 2024 de mesures de crisis com la verema en verd, finançada amb fons europeus, a través de la Intervenció Sectorial Vitivinícola, dins del Programa estratègic de la PAC 2023-2027.

Finalment, i en funció de l'evolució de la campanya vitivinícola, se sol·licitaran noves mesures de suport al sector, i la disposició de fons de la Reserva Agrícola prevista en l'article 16, del R(UE) 2021/2116 del Parlament Europeu i del Consell del 2 de desembre de 2021 sobre el finançament, la gestió i el seguiment de la PAC.

Situació del sector

L'Anuari d'Estadística Agrària de 1970 anotava 1.363.721 hectàrees (ha) de cultiu únic, no associat, per a la vinya de transformació a Espanya, de les quals 144.450 (el 10,6 %) es repartien entre les províncies d'Alacant (45.150 ha, d'estes 1.450 ha en regadiu), Castelló (11.550 ha, totes en secà) i València (87.750 ha, d'estes 160 ha en regadiu). En 1990, la Comunitat Valenciana havia passat a 98.200 ha (un 68 % de les 144.450 ha de 1970), i en 2022 ja només tenia 56.773 ha (menys del 40 % de 1970).

La pèrdua de vinya a la Comunitat Valenciana evoluciona a una taxa major que la mitjana nacional. La vinya a Castelló és a penes el 6,3 % del que hi havia en 1970, i a Alacant només queda el 22,8 % (amb una DOP de vins d'Alacant amb menors efectius), i a València es manté en el 52,1 % (pese al suport de tres denominacions d'origen: València, Utiel-Requena i, especialment, el cava, l'auge del qual en els últims anys està reportant millors rendiments econòmics).

D'altra banda, la línia de consum de vi durant 2020 va patir un descens, a causa de la cancel·lació de múltiples celebracions i festejos, les dificultats logístiques per al transport de mercaderies i, en general, la reducció de l'activitat social durant bona part de l'any. Els excedents d'eixe any es van haver d'abordar a Espanya amb mesures de crisis com la destil·lació voluntària i la verema en verd.

Encara que el sector va repuntar en 2021, en 2022 va tornar a suportar les tensions derivades d'un consum a la baixa i l'increment dels costos de producció motivats per l'impacte que la invasió d'Ucraïna per part de Rússia va provocar en el cost dels inputs com: els fertilitzants, l'energia (cost de bombaments en regadius, i en cellers i instal·lacions), els combustibles, els materials de construcció com l'acer, i pel tancament de mercats als països de l'àrea d'influència russa.

La guerra a Ucraïna i la crisi energètica associada, juntament amb les interrupcions en la cadena de subministrament mundial, van portar a un repunt en els costos de producció i de distribució. Això va donar lloc a significatius augments en els preus del vi per als consumidors.

La crisi, agreujada pels episodis de sequera i inclemències climàtiques, afecta un sector la base territorial del qual descansa sobre la vinya de vinificació, cultiu que ha de qualificar-se com a estratègic per ser fonament d'una economia social profundament arrelada a la Comunitat Valenciana, a través d'un extens model cooperatiu, i per un teixit empresarial privat molt competitiu, però que necessita el suport institucional.