Medi Ambient, Infraestructures i Territori
Biodiversitat

Les praderies de ‘Posidonia oceanica’ presenten un increment de la seua densitat durant 20 anys en els espais marins protegits del litoral valencià

11/02/2024
Les praderies de ‘Posidonia oceanica’ presenten un increment de la seua densitat durant 20 anys en els espais marins protegits del litoral valencià
  • Els treballs de seguiment s’han dut a terme des del Prat de Cabanes fins a cap Roig
  • La mitat dels LIC es troben en bon estat de conservació de les praderies com a l’Almadrava, Serra Gelada, Marina Baixa, Cap de les Hortes, Tabarca, Montgó i Ifac

 

Les praderies de Posidonia oceanica presenten un increment de la densitat i cobertura dels feixos en els espais marins protegits del litoral valencià segons l’informe que la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori ha presentat recentment per a analitzar el seu estat al litoral de la Comunitat Valenciana.

El director general de Medi Natural i Animal, Raúl Mèrida, ha explicat que “els treballs de seguiment s’han centrat en espais marins protegits, els denominats llocs d’importància comunitària (LIC), inclosos tant els de competència autonòmica com els de competència estatal”.

En conjunt, estos LIC marins es distribuïxen en les tres províncies des del Prat de Cabanes fins a Cap Roig i s’hi han establit fins a 30 estacions de seguiment.

El director general ha remarcat la importància d’esta mena de treballs ja que “les praderies de Posidonia oceanica constituïxen uns dels ecosistemes marins més espectaculars de les nostres costes: són autèntics ‘boscos submarins’, que sustenten una gran biodiversitat de flora i fauna i tenen una productivitat elevadíssima que suposa una significativa producció d’oxigen, així com l’absorció i ‘efecte embornal’ de diòxid de carboni”.

L’informe, elaborat sobre la base del seguiment realitzat per l’Institut d’Ecologia Litoral (IEL), s’emmarca en el programa POSIMED i ha incorporat dades dels mostrejos que seguixen protocols estandarditzats. “Es prenen -com a paràmetres principals de l’estat de les prades- la densitat, la qual cosa reflectix una cosa així com ‘espessor’ i la seua vitalitat, i el grau de cobertura, que es referix a la seua relació respecte a altres tipus de fons, tant arenosos o rocosos i fins i tot en relació amb els fons amb restes de praderia morta o molt degradada. Les dos dades permeten avaluar, de manera general, la densitat global de cada prada”, ha exposat Mèrida.

“L’anàlisi de les dades ha mostrat que la densitat de feixos de les prades de Posidònia oceanica es troba en un estat positiu i amb bona perspectiva futura, almenys a curt termini i en la major part dels LIC”, ha afegit.

La mitat dels LIC es troben en bon estat de conservació de les prades com a l’Almadrava, serra Gelada, Marina Baixa, Cap de les Hortes, Tabarca, Montgó i Ifac. També a Prat de Cabanes-Torreblanca i Cap Roig, encara que amb tendències positives, menys marcades.

La Posidònia oceanica contribuïx a l’estabilitat dels fons soms i, en particular, de les costes amb platges. Des de la Unió Europea és considerada com a hàbitat prioritari i és objecte de particular protecció tant per la normativa europea com autonòmica.

 

Galeria d'imatges