Detalle nota de prensa - Comunica GVA

L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Innovació (IVCR+i) ha restaurat l’obra Correguda de joies, del pintor valencià Antonio Fillol, que recentment ha engrossit els fons pictòrics del Museu de Belles Arts de València (MuBAV).

Es tracta d’un llenç de proporcions grans en el qual Fillol representa una escena costumista de l’horta valenciana abordada des del realisme, sota una tècnica de colors vibrants, jocs de llums contrastades entre la lluminositat d’una escena a l’aire lliure i les ombres provocades per l’arbreda, i la captació i la individualització psicològica de cada un dels personatges que participen en la carrera.

El resultat va ser la creació d’un llenç que respon a un ideari estètic d’acord amb el regionalisme imperant en el moment, que reflectix la vida quotidiana de la societat valenciana de l’horta de final del segle XIX i principi del XX.

El quadre és una pintura fotogràfica o foto finish d’esta tradicional carrera en què Fillol utilitza un enquadrament en diagonal per a dotar l’escena de més dinamisme. En este apareix el genet guanyador a cavall travessant la línia de meta davant de la mirada atenta d’un grup d’espectadors, que respon a tipus valencians perfectament caracteritzats psicològicament per l’artista, que els ha disposats en dos altures perquè cada figura siga visible i no oculte les altres.

En esta obra, Fillol (que va ser catedràtic de Dibuix de l’Antic i Vestidures a l’Escola de Sant Carles) es recrea a reproduir la indumentària tradicional, així com a introduir elements del folklore valencià, com el grup de tabal i dolçaina, que també va introduir en altres obres com Albaes o La núvia.

La idea de pintar una carrera de joies no és estranya en la producció de Fillol, si tenim en compte que, en 1925, s’havia estrenat amb molt d’èxit de públic la pel·lícula valenciana Nit d’Albaes, escrita i dirigida per Maximilià Thous, en la qual una carrera de joies forma part de l’argument amorós entre Sento i Doloretes.

Fases de la restauració

La restauració del llenç ha consistit en diversos processos d’intervenció: en primer lloc, la neteja mecànica del revers del suport i el bastidor; seguit de l’apedaçament de xicotetes pèrdues de suport, mitjançant un teixit i adhesiu compatible amb el suport original per a donar-li més estabilitat al conjunt. També s’han fixat al bastidor trams solts del llenç per a corregir deformacions.

L’estrat pictòric mancava de vernís, la qual cosa havia originat que durant anys es depositara en este una capa de brutícia de naturalesa grassa (pols i fum), la qual propiciava un to apagat i grisenc a la pintura. L’eliminació d’esta s’ha fet mitjançant una neteja fisicoquímica amb una solució aquosa enzimàtica testada prèviament.

Conclosa la neteja, s’hi ha aplicat una capa de vernís elaborat amb resines naturals. Posteriorment, s’han estucat multitud de xicotets faltants d’estrat pictòric i s’ha procedit a la reintegració cromàtica d’estos mitjançant micropunts. Finalment, s’hi ha aplicat un envernissat de protecció i el tibat pertinent del suport mitjançant l’ús de tascons fixats amb topalls dissenyats per a este fi.

Les corregudes de joies

Les corregudes de joies són una competició hípica que es du a terme a l’horta valenciana, i de la qual es té notícia des del segle XVIII. Consistix en una competició en què els participants, abillats amb la indumentària clàssica de l’horta, corren uns 700 metres pujats en un cavall sense cap mena de muntura. En esta els genets es baten en un dol eliminatori portant a galop el cavall del ramal fins a passar la línia de meta. El guanyador de la competició rep com a trofeu la joia, que és un mocador de seda de diferents colors que el genet guanyador acostuma a regalar a la dona estimada.

Tradicionalment, les carreres solien durar tres dies consecutius, en les quals se celebraven dos, tres o quatre competicions diàries segons la rivalitat dels participants.

La majoria dels pobles de la comarca de l’horta feien en els seus camps esta peculiar carrera de cavalls, i en l’actualitat Pinedo és l’única localitat que manté esta tradició valenciana en les festes patronals, que van ser declarades festa d’interés turístic provincial per part de la Generalitat el març de 2022.

Antonio Fillol

El pintor valencià Antonio Fillol Granell (València, 3 de gener de 1870 - Castellnovo, 15 d’agost de 1930) va iniciar la formació artística a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on va arribar a ser catedràtic numerari i promotor de significatives reformes educatives.

També va ser professor de l’Escola Oficial d’Arts i Oficis Artístics de València. A més, va contribuir a revitalitzar la vida cultural valenciana gràcies al nomenament que va rebre com a cavaller de l’Orde d’Isabel la Catòlica, president del Cercle de Belles Arts de València i president de l’Associació d’Arts i Lletres.