Sanitat

L’Institut d’Investigació Sanitària La Fe aporta nova evidència sobre les emocions de les persones amb autisme

02/04/2024
L’Institut d’Investigació Sanitària La Fe aporta nova evidència sobre les emocions de les persones amb autisme
  • L’institut d’investigació treballa en una línia dedicada a respondre als problemes reals de les persones amb trastorn de l’espectre autista
  • La percepció de les emocions, la resposta a les recompenses i la presa de decisions davant dilemes morals protagonitzen les últimes investigacions

 

El Grup d’Investigació en Salut Mental de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) ha publicat recentment tres estudis que amplien el coneixement sobre els mecanismes emocionals que podrien explicar algunes conductes de les persones amb autisme. Així s’ha donat a conéixer amb motiu del Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme, que es commemora cada 2 d’abril.

L’objectiu de la línia d’investigació del grup és respondre als problemes reals dels pacients amb trastorns de l’espectre autista i intentar derrocar alguns mites sobre esta condició, des de l’evidència científica.

L’equip investigador promou un paradigma alternatiu per a entendre els problemes que tenen els xiquets amb autisme a l’hora de comunicar-se amb el món i que posa l’accent en les emocions i no en la conducta, com s’ha estudiat en els 20 últims anys.

Els estudis més recents publicats pel Grup d’Investigació en Salut Mental de l’IIS La Fe aborden qüestions com la percepció de les emocions, la resposta a les recompenses i la presa de decisions davant dilemes morals dels xiquets amb autisme.

Sensibilitat a l’amenaça

L’equip que dirigix la doctora Ana García Blanco utilitza el seguiment del moviment ocular per a analitzar com les persones amb autisme presenten atenció a la informació emocional. S’empra un entorn realista amb escenes socials complexes i mesuraments en diferents etapes de l’atenció. Els resultats indiquen que les persones amb autisme mostren un augment en l’atenció inicial, seguida d’una evitació posterior per a protegir-se de les situacions amenaçadores.

Així, a través del rastreig de la seua atenció mitjançant l’estudi dels seus moviments oculars, l’equip ha demostrat que les emocions són percebudes de manera més intensa per les persones autistes, que es desconnecten de l’entorn social per a defendre’s. Estes troballes donen suport a les teories que suggerixen una alta sensibilitat a l’amenaça en persones amb autisme. La comprensió d’estos patrons pot ajudar a dissenyar intervencions específiques per a manejar situacions amenaçadores, millorant així les interaccions socials i la qualitat de vida de les persones amb autisme.

Resposta a les recompenses i presa de decisions

Un altre estudi publicat recentment per l’IIS La Fe conclou que els xiquets amb autisme són tan sensibles a les recompenses com qualsevol altre xiquet i que les recompenses també fan que millore el seu rendiment, com ocorre en població no autista. No obstant això, estes recompenses han d’oferir-se de manera consistent ja que, en cas contrari, la frustració generada entorpiria la seua finalitat.

Esta troballa suggerix que les estratègies que incloguen una retroalimentació coherent amb el seu rendiment i sistematitzada per ordinador poden ser crucials per a millorar el seu acompliment en tasques en estos xiquets i adolescents. Este enfocament podria obrir noves oportunitats per a millorar el seu èxit a l’escola i la seua qualitat de vida.

Finalment, el grup ha estudiat com funciona la presa de decisions dels xiquets amb autisme davant dilemes morals i revela que, encara que són més capaços de prendre decisions racionals per a aconseguir un bé major en contextos d’alta càrrega emocional que la població no autista, senten més ansietat amb esta mena de decisions utilitàries.  

Estos resultats suggerixen que, en enfrontar-se a decisions morals, les persones amb autisme prenen decisions més racionals, però experimenten més malestar emocional a causa d’una major consciència de les conseqüències afectives de les seues eleccions.

L’equip investigador ha observat que les decisions morals en dilemes personals es relacionen amb més dificultats en les seues interaccions socials. Per tant, les intervencions terapèutiques per a millorar les habilitats socials en xiquets amb autisme haurien d’abordar les seues peculiaritats en el desenvolupament moral i el disseny d’estratègies per a manejar estes situacions emocionalment carregades.

 

Galeria d'imatges