Detalle nota de prensa - Comunica GVA

El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, acompanyat per la vicerectora de Cultura de la Universitat Politècnica de València (UPV), Salomé Cuesta, ha presentat l’exposició ‘Laboluz ex machina’, una retrospectiva de tres dècades d’investigació i producció artística del Laboratorio de Luz de la UPV, que es podrà veure a les sales Ferreres i Goerlich del Centre del Carme de Cultura Contemporània fins al pròxim 7 de juliol.

Comissariada per Lupe Frígols i Armando Montesinos, també presents en esta presentació, la mostra analitza la complexa transformació de la cultura analògica a la digital, en el marc de la investigació i la docència artística que es du a terme a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la UPV des del principi dels anys noranta.

Per a això, juntament amb un espai de documentació i experimentació on es mostren els recursos teòrics i tècnics més habituals del Laboratori, ‘Laboluz ex machina’ presenta una dotzena d’obres que combinen instal·lació, vídeo, peces sonores i situacions interactives.

El director-gerent del CMCV, Nicolás Bugeda, ha destacat que esta mostra és un exemple que des de les institucions dependents de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport “continuem treballant amb les universitats públiques amb l’objectiu d’aconseguir la recuperació de l’art valencià, la seua investigació i la seua difusió.”

Per la seua part, la comissària de l’exposició, Lupe Frígols, ha assenyalat que, el Laboratorio de Luz “va ser el primer grup d’investigació vinculat a una facultat, en una universitat espanyola que funciona com a espai de trobada, estudi i investigació de principis estètics i expressius vinculats amb la imatge-llum”.

“Centrat en la hibridació d’art, ciència i tecnologia, i a obrir noves vies en el desenvolupament de la investigació en producció artística, el programa del ‘LaboLuz’ planteja una investigació basada en la pràctica, l’atenció al procés i el treball interdisciplinari, al mateix temps que manté picades d’ullet conceptuals amb artistes contemporanis i de les avantguardes històriques”.

Cal destacar que el Laboratorio de Luz ha presentat els seus treballs en diferents museus, centres d’art i galeries de tota Europa. El seu projecte està centrat en la hibridació d’art, ciència i tecnologia, i orientat a l’estudi de les qualitats tècniques, simbòliques i perceptives de la llum, i de les tecnologies de la imatge i el so.

Des de la seua creació en els anys noranta, els seus membres, qüestionant el sentit habitual d’‘autoria’ en l’art, van optar per l’anonimat personal; així, les aportacions tècniques i conceptuals de les persones que el componen, canviants al llarg del temps, es diluïxen en el col·lectiu. És també fonamental la consideració de l’espectador com a part activa del procés creatiu, perquè la seua interactivitat amb els dispositius tècnics transforma els processos de desenvolupament de les obres.

Exposició de peces

Entre les peces que es poden veure en l’exposició del Centre del Carme hi ha Proyectante de Sombra (1993), en la qual s’evidencia com la llum ens mostra les coses ocultant la seua presència: en la paret, un text realitzat amb pintura fosforescent roman imperceptible a causa de la forta il·luminació, i només és llegible quan la presència de l’espectador desactiva la llum.

Del mateix any, Pabellón de luz es va crear com una peça capaç d’acollir les persones que participarien en unes jornades de debat organitzades per la galeria Juana Mordó en Arco’93. En asseure’s en els bancs, amb forma d’un hexagrama del I Ching, estos s’il·luminen.

El visitant podrà experimentar també amb peces com Batterie-Cinema (2022), que proposa un sistema de vídeo interactiu multipantalla que es posa en marxa quan es fa l’acció de tocar una bateria muda d’assaig, per la qual cosa és el públic el que activa la peça.

D’altra banda, Delem:Delayed Mirror (2006) és una instal·lació interactiva amb circuit tancat de vídeo que, a manera d’espill digital, reflectix el mateix espai expositiu, en el qual els cossos del públic interactuen com a transparències, desplaçant i deformant lleument la potent arquitectura del Centre del Carme Cultura Contemporània.

Entre les obres està també Un-infinito (2006), una peça de realitat augmentada multiusuari, en la qual la percepció del reflex del visitant apareix alterada en la pantalla de projecció de la imatge, pantalla que funciona a manera d’espill; i Modulador de luz (2006), que explora les possibilitats entorn de diferents relacions i comportaments entre la llum i el so en funció de les accions sonores que realitze el públic.

Finalment, cal esmentar altres peces més recents, com 24 frames, de 2021, que ha sigut adaptada a les característiques del CCCC per a oferir una mirada múltiple dels espais expositius del mateix Centre; i Transductor ecomedia (2023), un dels resultats del projecte d’investigació concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació en el qual està treballant actualment el Laboratorio de Luz i que consistix en un sistema de recol·lecció de dades de contaminació acústica, lumínica i electromagnètica que afecten els atributs estètics i poètics del dispositiu situat en l’exposició.

Més informació en la web de CMCV i en la de la UPV.